Altres denominacions: Destral
de mà - Destraleta - Destraló
Definició: Instrument tallant format per una fulla ampla de ferro acerat, de forma aproximadament trapezial amb el tall més o menys corbat, i proveïda d’un mànec de fusta que seguia el mateix pla de la fulla.
La destral era eina usada en diferents oficis i principalment en els de llenyater, fuster, carreter i boter. Aquestes destrals petites, que es manejaven còmodament amb una sola mà, rebien també els noms de destraleta, destraló,…
Descripció: La destral constava d’aquestes parts: Ull, boca, mànec, call (optatiu) i martell (optatiu). En la majoria dels casos, les destrals portaven call i mar¬tell. Hi havia moltes mides de destrals de mà. Quasi totes les que s’usaven aquí tenien un martell damunt, que lògicament feia les feines d’aquesta eina (per ex., clavar el tascó de la relia,...).
L’ull i el començament podien ser de ferro. S’hi soldava la boca d’acer, amb placa i amb l’ajut del martell. Com a manteniment, el ferrer les podia llussiar, esmolar i també adobar. També podia ser tota d’acer.
Quant a mides, tenia una envergadura d’uns 40-60 cm., mentre que la fulla feia uns 17-25 cm. d’amplada.
Funcionament i usos habituals: Per a tallar branques petites, per ex. esporgar arbres.