Aquestes peces “tapaven” tot el forat, i l’esmentat tascó feia e clau que ho aguantava tot. Cal destacar la posició d’aquest tascó. En aquest sentit, la posició que alguna bibliografia li ha onat al damunt de la rella era incompatible amb la funció i posició de la pròpia rella.
Per a evitar el desgast del final de la cameta, que tocava a terra, produït pel treball i per l’engrandiment del forat a causa del
tascó, al bocí inferior de la cameta es posaven:
- Fins a tres reblons.
- Un bocí de planxeta reblat per a millor protecció.
- Una ferradura clavada sota aprofitant la mida i forma del final de la cameta.
- L’espiga i la cameta anaven unides per dos cargols. Les abraçadores o “cabolls” externs tenien la funció d’evitar que s’obrís la unió.