Aquesta arada de costat va desaparèixer o adaptar-se en benefici de Tarada de rusta amb una cameta adaptada per anar amb forcat i sense la vara o espigó (espiga, timó). A l’extrem de la cameta de fusta s’hi va adaptar també una cameta de ferro per a entrar-hi aquest forcat, ja en temps de la francesa.
L’arada de costat era una autèntica pollegana o arada de fusta, amb Túnica excepció que en aquesta arada de fusta la cameta anava menys inclinada que a la e costat, perquè en aquesta última l’anava a buscar al collar de l’animal.