Tot això es refereix a les arades de fusta, antigues. Van desaparèixer quasi totalment quan sortiren les modernes arades de ferro, que oferien poques coses noves i interessants en llur nomenclatura. De forma exhaustiva, tenia les següents parts: Espiga (també dita espigó, llança, vara, timó), cargols, abraçadores o “cabolls”, garrot o “boleia”, clavilla, cameta, dental, taló o cua del dental, esteva, mantí, orellers, orelles, relia, estenellers o estenallers (cua, agulla, tascó), tascó i passallongues. Tot plegat feia un conjunt de quasi 3,5 m. de llargada i uns 25 cm. d’amplada. L arada de costat era la més antiga, la primera pollegana que hi va haver. Els exemplars que mostrem tenen més de 200 anys. També en deien l’arada del país. Era com l’arada de fusta però sense forcat. En sortia una vara o espigó (espiga) de fusta, que es lligava al collar, per al costat dret de l’animal. Pel cos- at esquerre sortia una “boleia” o garrot i a l’extrem s’hi enganxava un tirant que arribava també fins al collar de l’animal. Una vareta o suport de ferro anava en lagonal entre aquesta “boleia”, també dita garrot o bastó, i la cameta. Reforçava el conjunt.