Definició: Estoig de banya o de metall que els dalladors duien penjat al costat, dins el qual porta ven fixada la pedra d’esmolar la dalla que, quan s’usava, s’havia d’esmolar constantment.
Descripció: Tenia aquest nom perquè originàriament havia estat una banya de be o de bou. Normalment era un estoig metàl·lic, de planxa galvanitzada, amb un ganxo per penjar-lo a la faixa o cinturó. Quant a mides, feia uns 18 cm. de llargada per uns 8 cm. d’amplada.
Funcionament i usos habituals: Era poc usat, ja que es segava amb falç i molt poc amb dalla, aquí. El banyot servia per posar la pedra d’esmolar la dalla.
Aquesta pedra d’esmolar lògicament feia més agut el tall de la dalla i s’usava sovint durant la jornada. Però després d’una llarga estona de dallar, per exemple al migdia, el dallador havia d’usar l’enclusa i el martell per a fer més tall a la dalla.