Definició: Bocí de ferro, dues cares del qual formen un angle díedre molt agut, gruixut d’un cap i prim de l’altre, que, a manera de tascó entre el mànec i el ferro d’una aixada o d’altra eina semblant, és introduït a l’extrem i dintre el mànec de moltes eines de treball per tal de fer-ne forta la unió i ajustar-lo a l’ull de l’eina.