Carro de trabuc. El que estava disposat de manera que la seva caixa tenia un movi¬ment de balança que li permetia fer-la tocar a terra per la part de la saga amb tot i tenir l’animal enganxat. Estava dividida en dues parts: la caixa, que estava muntada damunt d’uns braços especials, dits braços mestres, i les rodes que junt amb l’eix anaven unides a uns altres braços destinats a enganxar-hi la bèstia, els quals rebien el nom de tiradors.
Per evitar que la caixa es mogués, portava en la part davantera del llit unes anelles metàl·liques dites dolles, que encaraven amb altres dels tiradors, per les quals s’atravessava un ferm cilindre de fusta, dit el matràs, de manera que la caixa quedés fermada i evitat el seu moviment de trabuc. Quan la càrrega transportada no era delicada, es bolcava o trabucava la caixa, i aquella queia a terra pel seu propi pes, amb la qual cosa s’estalviava la feina de descarregar (segons Joan Amades).