Definició: En general, l’arada és l’instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la térra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de 1’ estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes,...); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls,...) o per un tractor.
Específicament, l’arada de costat era una fulla de ferro triangular, la relia, fixada a una peça de fusta, el dental, a la qual s’hi unia per mitjà d una peça corba, dita la cameta, el fusell on anaven junyits els animals (que es deia camatimo, timó, espigó, espiga,...). I d’aquesta peça de fusta o dental arrencava, en la seva part posterior, una peça corba, Testeva. Així, l’espigó era el fusell on anava junyit l’animal. Mentre que Testeva era l’instrument dirigent.