Definició: Cinta, faixa, corretja o corda ampla (de devers deu cm. d ampiaría), de cordill, de cànem o d’altra matèria resistent (lona, cuir), especialmente l’emprada per a assegurar 1 albarda, bast, sella o altres aparells per sota el ventre de l’animal de càrrega. Segons Joan Amades, la cingla era, per una banda i en general, una mena de tei¬xit rústic i bast a manera de cinta o corretja, usat en treballs de baster per a alguns dels guarniments dels animals. Per altra banda, la cingla era, pròpiament, la faixa que passava pel ventre de l’animal per a subjectar-li el bast.
Material gràfic: MCSVR-9424
Descripció: De cuir, i sobretot de lona molt foita, perquè havia d’anar molt més apretada que el sotaventre del sello que no aguantava tant de pes i era molt més estret.
Funcionament i usos habituals: Presentava certes similituds amb el sotaventre (de dos dits d’amplària), citat en parlar del selló, però la cingla (de 10 cm. d’amplària) anava amb l’aubarda.
Servia per aguantar l’aubarda per la part inferior de l’animal, feina semblant a la feta pel sotaventre respecte al selló de l’animal, quan portava carro.