Definició: Eina consistent en una aixada que tenia en lloc de pala una fulla de ferro que, per una banda, estava dividida en
dos (o tres: arpiots de tres puntes) forcons llargs i paral·lels i, per l’altra banda, tenia tall horitzontal o vertical, i que anava
posada al cap d’un mànec llarg que formava angle agut amb la fulla. Aquesta eina servia per cavar la terra, per arrabassar ceps, patates,...
Descripció: Constaven de les següents
parts: Mànec, escarpell (optatiu, però freqüent als arpiots grossos), ull, call, puntes i pues.
Aquesta eina d’acer, de cop, formava part d’una varietat “forçada” de la família de les aixades. Constava de dues pues paral·leles,
de punta rodona, en forma de forquilla i un ull quadrat per posar-li el mànec, formant angle agut. Els arpiots grossos portaven
l’escarpell que facilitava tallar arrels,… L’escarpell era així com una destraleta situada, habitualment, en posició longitudinal respecte a les pues dels arpiots. N’hi havia també d’altres, però menys freqüents, que tenien l’escarpell en posició transversal respecte a les pues.
Les esmentades pues feien entre 30-35 cm. de llargada, mentre que l’amplada era d’uns 12-15 cm. Les pues dels arpiots de cavar avellaners eren menys gruixudes, més senzilles,... perquè fossin més lleugers, però les puntes eren més amples i de forma convergent en els seus extrems. En aquest sentit, la fotografia corresponent no reflecteix aquesta forma.
Eren d’acer, tot d’una peça, sense soldadures. Els arpiots grossos podien ser de ferro amb acer adobat. Els arpiots eren més punters que una aixada, sobretot els arpiots grossos.
Funcionament i usos habituals:
- Arpiots grossos: Per estovar la terra i fer sèquia s’utilitzaven els arpiots grossos o el magall, quan el fes ja no feia feina picant.
- Arpiots de cavar avellaners: Més petits, sense escarpell. S’usaven a l’hivern per a cavar avellaners. I també per a arrencar patates, moniatos,...
Definició: Eina consistent en una aixada que tenia en lloc de pala una fulla de ferro que, per una banda, estava dividida endos (o tres: arpiots de tres puntes) forcons llargs i paral·lels i, per l’altra banda, tenia tall horitzontal o vertical, i que anavaposada al cap d’un mànec llarg que formava angle agut amb la fulla. Aquesta eina servia per cavar la terra, per arrabassar ceps, patates,...Descripció: Constaven de les següentsparts: Mànec, escarpell (optatiu, però freqüent als arpiots grossos), ull, call, puntes i pues.Aquesta eina d’acer, de cop, formava part d’una varietat “forçada” de la família de les aixades. Constava de dues pues paral·leles,de punta rodona, en forma de forquilla i un ull quadrat per posar-li el mànec, formant angle agut. Els arpiots grossos portavenl’escarpell que facilitava tallar arrels,… L’escarpell era així com una destraleta situada, habitualment, en posició longitudinal respecte a les pues dels arpiots. N’hi havia també d’altres, però menys freqüents, que tenien l’escarpell en posició transversal respecte a les pues.Les esmentades pues feien entre 30-35 cm. de llargada, mentre que l’amplada era d’uns 12-15 cm. Les pues dels arpiots de cavar avellaners eren menys gruixudes, més senzilles,... perquè fossin més lleugers, però les puntes eren més amples i de forma convergent en els seus extrems. En aquest sentit, la fotografia corresponent no reflecteix aquesta forma.Eren d’acer, tot d’una peça, sense soldadures. Els arpiots grossos podien ser de ferro amb acer adobat. Els arpiots eren més punters que una aixada, sobretot els arpiots grossos.Funcionament i usos habituals:- Arpiots grossos: Per estovar la terra i fer sèquia s’utilitzaven els arpiots grossos o el magall, quan el fes ja no feia feina picant.- Arpiots de cavar avellaners: Més petits, sense escarpell. S’usaven a l’hivern per a cavar avellaners. I també per a arrencar patates, moniatos,...
翻訳されて、しばらくお待ちください..

Definition: A tool consisting of a hoe blade that had in place a sheet of iron, one hand was divided into
two (or three: arpiots three points) FORCONI long parallel and, on the other hand, had cut horizontally or vertically, which would
start after a long handle that formed acute angle with the blade. This tool was used to dig the ground to snatch mushrooms, potatoes ... Description: Consists of the following parts: Mango, escarpell (optional but common in arpiots blind) eye, call, lace and spikes. This tool steel, once formed part of a variety "forced" by the family of spades. It consisted of two parallel prongs, round tip in the shape of a fork and eye square to put the handle, forming acute angle. The large bore arpiots escarpell that facilitated the cut roots ... The escarpell was located and a destraleta usually longitudinal position with respect to the barbed arpiots. There were also other, less frequent but which had escarpell in the transverse position with respect to the spikes. Such spikes were between 30-35 cm. length, while width was about 12-15 cm. Arpiots dig the spikes were less thick hazel, simple ... because they were lighter, but the tips were wider and convergent manner at their ends. In this sense, the picture does not reflect the corresponding shape. They were steel, all of a piece, without welds. Arpiots could be the big iron steel pickle. The arpiots pointers were a hoe, especially the big arpiots. Operation and common uses: - large Arpiots: To soften the soil and make the channel used arpiots blind or hoe when it did not work was spicy. - Arpiots dig hazel: Smaller without escarpell. They were used to dig the winter hazel. And to boot potatoes, sweet potatoes ...
翻訳されて、しばらくお待ちください..
