c) A la part més alta de la finca, per evitar els efectes de la pluja, es feien les garberes al mig del camp amb vàries garbes centrals i moltes de laterals al seu voltant en forma de circumferència. Al damunt s’en posaven dues o tres d’ajagudes per a fer pendent i altres fent de “teulada” amb l’espiga cap a fora per a escupir l’aigua en cas de pluja, de forma transversal a les anteriors. Així es protegia el gra de possibles pluges. Les garberes estaven separades entre elles. Algunes permetien omplir el carro.
Això permetia conservar millor el blat. També per aquest motiu, la part de la tija sense espiga s’encarava al lloc de procedència de les tempestes. Durant uns dies, les messes s’assecaven.